Grup d’Estudis d’Amèrica Llatina

En construcció

Temps de Memòria









Membres:
Lola Gabaldón Balsalobre
Pau Tomàs Ramis
Cecilia Pedret Massanet

Des del Grup de Treball Temps de Memòria de l’Institut d’Antropologia de les Illes entenem la transmissió oral de coneixements i la memòria com a un patrimoni cultural immaterial fonamental.

Dins aquest àmbit, i seguint les indicacions i definicions de la UNESCO, recollides a la Convention for the Safeguarding of Intangible Cultural Heritage, ens hi podem trobar coneixements relacionats amb la llengua, la literatura, la música i dansa, jocs i esports, tradicions culinàries, ritus i mitologia, esdeveniments festius, coneixements i usos relacionats amb la natura i l’univers, competències i habilitats artesanals i altres espais culturals.

La riquesa de coneixements i el valor social que de la transmissió d’aquests sabers se’n pot extreure l’entenem com un fet fonamental i ineludible per tal de conèixer, conservar, promocionar i transmetre fets propis del patrimoni cultural, d’una o altra societat, que a més aporten identitat i continuïtat.

D’aquesta forma, des de Temps de Memòria, ens volem centrar en varis eixos d’investigació i estudi.

  • Per una banda les tradicions i expressions vives heretades dels nostres avantpassats i transmeses entre generacions, però també aquelles contemporànies que, d’alguna forma, són reflex d’aquelles.
  • Per l’altra banda treballam també allò que fa referència a la memòria històrica i democràtica, recollint i registrant des de la documentació existent i la pròpia memòria i transmissió oral, aquells fets, vivències, records i informacions que d’alguna forma ajudin a recuperar la part de la nostra història que fou ocultada o silenciada durant dècades, el coneixement de la qual pensam que, lluny de crear divisió, és imprescindible per contraposar-nos a l’oblit i a la repetició d’episodis tràgics i sinistres.

La immediatesa i la transformació social són factors actuals i vius que d’alguna forma fan que creguem imprescindible actuar sobre aquests àmbits de coneixement i sabers, identificat-los per tal de documentat-los i protegir-los, davant l’amenaça que pot suposar la globalitació i l’avanç cap a la uniformitat cultural.

La memòria, un bagatge cultural i patrimonial intangible tant ric com vulnerable, ens conecta amb generacions passades i la volem treballar per tal que serveixi per arribar a les plèiades futures amb cert grau identitari, d’afinitat i estima.

Grup de Recerca de Patrimoni Cultural i Antropologia

L’objectiu del Grup de recerca en Patrimoni cultural immaterial de l’Institut d’Antropologia de les Illes és el d’aglutinar als membres actual i futurs que treballen dins l’àmbit del Patrimoni cultural immaterial des d’una perspectiva antropològica i/o etnogràfica amb l’aspiració de ser uns referents en la seva recerca i difusió a les Illes.

Tot i que la incorporació de la perspectiva antropològica en els estudis del Patrimoni cultural és relativament recent, la seva visió ha possibilitat la inclusió de la dimensió social en aquests estudis, la qual ha anat agafant protagonisme els darrers anys; especialment, des de que el 2003 la UNESCO crear una nova categoria patrimonial anomenada Patrimoni cultural immaterial o intangible; on l’etnografia esdevé una metodologia imprescindible d’acord amb el protagonisme de les persones i col·lectius en aquesta nova tipologia.

La dinàmica de treball del Grup consisteix en reunions de caràcter mensual on definim accions per potenciar la figura de l’antropòleg i l’antropòloga com a professional, i en contribuir a una major visibilitat a la tasca de l’Institut d’Antropologia de les Illes. De forma eventual, les accions dedicades a la difusió se centren en l’organització de conferències, debats o taules rodones on es convida a un o diversos investigadors i investigadores que ens introdueix a una temàtica susceptible de generar un debat de caràcter més ampli, o afavorir l’intercanvi de coneixements o enfocaments. Així com, l’organització de simpòsiums o accions formatives, com cursos i tallers, amb la finalitat de potenciar les habilitats de les persones interessades en l’estudi i gestió del Patrimoni cultural immaterial des d’una perspectiva antropològica.

  1. Contribuir al desenvolupament de la investigació antropològica sobre Patrimoni Cultural Immaterial a les Illes.
  1. Promoure el coneixement de les competències i habilitats dels/de les professionals de l’antropologia en l’estudi i gestió del patrimoni cultural immaterial.
  1. Fomentar la comunicació entre els antropòlegs i les antropòlogues i l’Administració Pública a fi de potenciar la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, i promoure una major presència de les metodologies de l’Antropologia a les institucions de les nostres Illes.
  1. Obtenir recursos per a la investigació i recerca en matèria de patrimoni cultural immaterial.
  1. Potenciar la interdisciplinarietat fomentant les relacions amb altres disciplines que treballin o tinguin interessos semblants en matèria de Patrimoni cultural.
  1. Constituir una xarxa de professionals en investigació i gestió del Patrimoni Cultural Immaterial.
  1. Organitzar seminaris, conferències, debats i activitats formatives en torn el Patrimoni cultural.
  1. Consolidar l’Institut d’Antropologia de les Illes com a l’entitat a les Illes Balears que dóna suport a la conformació de grups especialitzats en diferents àmbits d’investigació.

Membres actuals del grup

Diana Borràs Rhodes. Màster en Direcció d’organitzacions en l’economia del coneixement (UOC) i llicenciada en Ciències polítiques i sociologia, especialitat antropologia (UCM). Amb experiència laboral en càrrecs de responsabilitat i en perfils tècnics relacionats amb les ciències socials, tant a l’àmbit públic com privat. He estat consellera del CES i membre del Consell assessor d’estadística de les Illes Balears. En l’actualitat treballo com a tècnica superior a l’IBESTAT, a les àrees de demografia i de difusió estadística, som
colaboradora de la memòria del CES, consultora freelance de RSC a l’àmbit privat i consultora cultural en temes de patrimoni immaterial.

Ramona Monedero Martínez. Graduada en antropologia social i cultural per la UNED. He treballat en temes de gènere i edat, abordats des de la narrativa de les dones. M’interessa donar veu a les dones i realzar el seu paper com a custòdies de sabers i transmisores de cultura. L’àmbit del patrimoni immaterial crec que és un camp idoni on indagar sobre la seva contribució a la pervivència de coneixements,pràctiques i costums, al mateix temps que els hi atorgam el reconeixement que es mereixen.

Margalida Mulet Pascual. Doctora en Antropologia Social i Cultural a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS), Paris (2016). Postgrau en Dinamització Social Agroecològica a la Universitat Autònoma de Barcelona (2019). En els darrers anys he treballat en l’àmbit de l’antropologia de l’alimentació dins l’Observatori de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona (2017-2019). He impartit classes en “Alimentació i Cultura” i “Antropologia de l’alimentació” a diferents universitats com la Universitat de Barcelona,
Universitat de Lleida, Universidad de Salamanca, i a ADEMA, escola adscrita a la Universitat de les Illes Balears. Actualment treballo per CERAI (Centro de Estudios Rurales de Agricultura Internacional) amb temes de sobirania alimentària i desenvolupament rural sostenible, així com el patrimoni gastronòmic de Mallorca.

Pilar Ribas Maura. Grau d’Antropologia social i cultural per la UNED. També sóc il·lustradora i dibuixant, amb estudis artístics. Treballo el dibuix antropològic, que és una manera de presentar un altre tipus de mirada. En aquest àmbit vaig col.laborar amb els meus dibuixos en el projecte antropològic “Com enfrontem el Coronavirus en les Comunes de l’Equador”, un projecte per a la població indígena pensat per a solucionar els problemes que ocasionaven unes normatives impossibles i alienes a ells.Estic interessada en l’antropologia de l’alimentació, i treball en un projecte personal, un dels motius que m’han portat a participar en el grup de treball del IAI en patrimoni immaterial, on tinc moltíssim per aprendre.

Image

Lina Sansano Costa. Llicenciada en Geografia i Història General per la Universitat de Barcelona i Llicenciada en Antropologia Social i Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Etnològic, també per la UB. Cursos monogràfics i seminaris d’especialització sobre Història Oral, Antropologia i Etnografia aplicada, i estudis d’Història local, Antropologia del parentiu, creences religioses i, Antropologia econòmica. Desenvolupa la seva feina al Consell Insular d’Eivissa com a tècnica superior de Patrimoni Cultural a més de portar la direcció del Museu Etnogràfic d’Eivissa i de l’Arxiu d’Imatge i So. Ha participat amb el projecte de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, essent des de l’inici fins el 2011 cap d’Àrea de Cultura Popular i Tradicional. Forma part del Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d’Eivissa i també del de Balears. Col·labora assíduament amb la UOM de la UIB. Té diversos estudis i articles publicats sobre els temes de festeig pagès i estratègies matrimonials, costums i dret foral, les espardenyes eivissenques, evolució de la indumentària tradicional, calendari de festes tradicionals, es Amunts, Etnografia d’Eivissa, costums i tradicions d’Eivissa. I va col·laborar des de 1990 amb Josep Maria Bassols i TVResearch amb el guió i l’elaboració de documentals etnogràfics, i especialment amb la sèrie de 26 capítols El llegat de les Pitiüses, encarregat i emès per Televisió Espanyola en la seua desconnexió Balear des de 1999 fins 2002.

Image

Andreu Ramis Puig-gròs. Doctor en Història (UIB, 1992) i Màster en Gestió Cultural (UB, 1997). Professor extern del Màster universitari en Patrimoni cultural: recerca i gestió (UIB). Expert en història i patrimoni del centre de Mallorca, s’ha especialitzat en etnografia, antropologia i cultura popular. Així mateix, compta amb aportacions sobre la història de l’antropologia a les Illes Balears: La museologia etnològica. El pensament antropològic a les Illes Balears (1992), El folklore i l’etnografia a les Balears. Segles XIX-XX (2002) o Cultura popular i nacionalisme (2002 i 2017), entre d’altres. Els darrers anys s’ha centrat en la recerca i la divulgació del patrimoni cultural immaterial, tot fent especial atenció sobre el paisatge històric i la percepció del territori, especialment a través de la toponímia i la cartografia històrica. És autor de nombrosos llibres i ha participat en diverses obres col·lectives, ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i ha col·laborat a l’Enciclopèdia de Menorca i a la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Des de l’any 2015 presideix el Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears (ara del Patrimoni Cultural Immaterial), des d’on ha promogut l’aprovació de la Llei de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de les Illes Balears (2019).
Juntament amb Miquel Sbert i Garau, és el curador de l’edició del Calendari Folklòric de Mallorca (2020) de Rafel Ginard Bauçà.

Margarita Sales Juaneda. La meva trajectòria acadèmica i professional se centra principalment a l’àmbit de la Gestió cultural i el Patrimoni cultural; he treballat per l’institut de Patrimoni Històric Espanyol (IPCE) en l’elaboració d’una metodologia i eines basades en la participació en la gestió del Patrimoni cultural immaterial, que vaig compaginar amb una estada de treball a la unitat d’investigació Heritage and Arts Visitor Research Collaborative (HAVRC) en el grup de recerca creat pel professor Esteve Watson de la universitat de St John de York. Ambdues dues experiències em van permetre aprofundir en les línies d’investigació, en els cursos de doctorat i màster, sobre l’ús social, la participació, la gestió i polítiques entorn el Patrimoni cultural; actualment formo part com a col•laboradora del I+D Laboratori Obert de patrimoni Cultural d’Andalusia.

Joan Costa Bonet. Llicenciat en Antropologia Social i Cultural i Màster en Investigació Etnogràfica per la UAB (2012). Som autor d’una sèrie de mapes turístics i guies de carrers de les illes Pitiüses. Durant els darrers anys he treballat en la documentació de la xarxa de camins d’Eivissa i Formentera. En aquesta recerca empro molt diverses fonts (administratives, cartogràfiques, cadastrals, notarials, bibliogràfiques, orals), instruments (sistemes d’informació geogràfica, etc.) i estratègies per fomentar la participació ciutadana. De forma preferent, recullo el coneixement de la població local sobre els camins històrics ‒camins de carro, de ferradura, de missa‒ i l’utilitzo per fonamentar propostes per a la seua protecció. Aquestes es recullen en informes tècnics per als ajuntaments i els consells insulars pitiüsos.

Image

iaigrupdepatrimoniantropologia@gmail.com

Ràdio “Diàlegs des de l’Antropologia”

Grup d’Investigació Ritual, Espiritualitat i Simbolisme – GIRES

En construcció

Antropologia de la Salut i Qualitat de Vida

Grup de Recerca Urbana i Acció – GRUA