XI Taller Espanya – Amèrica Llatina: La població indígena. Un altre genocidi silenciat

Destinataris

Professors universitaris i de secundària, estudiants universitaris, periodistes i estudiosos sobre Amèrica Llatina, en general

Coordinació

Gonçal López Nadal, professor del Dept. d’Economia Aplicada de la UIB

Organització i col·laboració

Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat, Servei d’Activitats Culturals i Departament d’Economia Aplicada de la UIB

Introducció

Preservant l’equívoc d’haver arribat a l’Índia, es va anomenar indis els seus pobladors. I va resultar un pèssim auguri, car el futur que tindrien seria pura supervivència. De seguida, deixaren de conrear per fer de mà d’obra en l’extracció dels metalls preciosos per als seus colonitzadors. Aquests, en no poder-los esclavitzar legalment, els «protegiren» amb l’encomienda, i amb la mita els enviaren al fons de les mines a picar mercuri i argent. Pocs, ben pocs, se’n sortiren, i els que ho feren hagueren de parlar una llengua estranya i adorar un déu aliè. I tot això gairebé per res. Cinc-cents anys més tard, la població indígena d’Iberoamèrica, fortament disminuïda, palesa les despulles d’un naufragi.

D’ençà de fa cinc segles, en aquest llarg subcontinent que corre entre el riu Bravo i l’estret de Beagle, els aborígens s’han vist sotmesos pels rostres pàl·lids: europeus i ianquis. La independència de les seves terres. Iniciada al primer quart del segle XIX, no els va suposar la seva sobirania; ans al contrari, prosseguiren desplaçats ara pels criolls i els immigrants. La seva presència, com la dels seus germans del nord, només feia nosa. D’aquí el seu extermini, com succeí a l’Argentina; o la seva reducció a les entranyes de l’Amazònia, com passà al Brasil; o la seva lluita ininterrompuda per seguir existint, com ocorre a Paraguai, Bolívia, Perú i Equador. Víctimes dels negocis de les plantes al·lucinògenes o de l’or negre, com a Colòmbia i Veneçuela, els indis de l’istme i del volcà d’Amèrica Central sucumbeixen a la fallida i la violència d’aquelles repúbliques bananeres. A Mèxic, els pobladors autòctons, malgrat que compten teòricament amb el suport institucional, integren els sectors més castigats per la desigualtat creixent en la possessió de la riquesa. Al Carib, gairebé ja no en queda cap.

Amb voluntat d’abordar alguns dels Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 —com ara, els ODS 1 (la fi de la pobresa), ODS 3 (salut i benestar), ODS 8 (treball decent i creixement econòmic), ODS 10 (reducció de les desigualtats) i ODS 16 (pau, justícia i institucions sòlides)—, el present taller combinarà  el plantejament històric, econòmic,  jurídic i antropològic per tractar  diversos aspectes de la supervivència que ha caracteritzat i continua caracteritzant fins al present la població genuïna de l’Amèrica Llatina.

Programa

16 d’abril

16 h. Presentació. Gonçal A. López Nadal (UIB)

16.15-17 h. Cecília Pedret Massanet. El món indígena d’Amèrica Llatina: el cas dels pobles indígenes en aïllament voluntari o en contacte inicial

17-18 h. Manuel Gutiérrez Estévez. Estilos indios de pensar

18-18.15 h. Descans

18.15-19.15 h. Julián López García. Representaciones del indígena maya desde la Antropología

19.15-20.15 h. Martín Bazurco Osorio. Pueblos indígenas de Bolivia. Horizontes de descolonización

20.15-21 h. Vladimir Aguilar Castro, Linda Bustillos Ramírez. Derechos territoriales y ambientales indígenas en la Amazonia en tiempos de la pandemia

17 d’abril

9.30-10.30 h. Isabel Bueno Bravo. Trauma cultural y memoria histórica en los pueblos nativos americanos

10.30-11.30 h. Cristina Álvarez Degregori. Salud para pueblos indígenas: el desafío del acceso y la aceptabilidad

11.30-11.45 h. Descans

11.45-12.45 h. Luisa González Saavedra. Interrogantes en torno a la diferencia

12.45-13.45 h. Silvia Escobar Moreno. El indigenismo en América Latina. Justicia social y Derechos Humanos

13.45- 14.30 h. Gonçal López Nadal. Recapitulació final.

Professorat

Vladimir Aguilar Castro. Professor de la Universitat dels Andes, Mérida (Veneçuela). Coordinador del Grupo de Trabajo sobre Asuntos Indígenas.

Cristina Álvarez Degregori. Metgessa i antropòloga. AIXESS, Asociación Internacional por la Equidad en Salud Global y la Justicia Social.

Martín Bazurco Osorio. Antropòleg i investigador associat de la Comunidad de Estudios JAINA.

Isabel Bueno Bravo. Professora investigadora. Facultat d’Arts Liberals. Universitat de Varsòvia.

Linda Bustillos Ramírez. Professora de la Universitat dels Andes, Mérida (Veneçuela). Investigadora del Grupo de Trabajo sobre Asuntos Indígenas.

Silvia Escobar Moreno. Exambaixadora especial pels Drets Humans. Ministeri d’Afers Exteriors.

Luisa González Saavedra. Doctora en Antropologia. Fundación CITAP.

Manuel Gutiérrez Estévez. Catedràtic emèrit d’Antropologia d’Amèrica. Universitat Complutense de Madrid (UCM).

Julián López García. Catedràtic d’Antropologia Social i Cultural. UNED.

Gonçal A. López Nadal. Professor emèrit d’Història i Institucions Econòmiques, Universitat de les Illes Balears.

Cecília Pedret Massanet. Antropòloga, vicepresidenta de l’Institut d’Antropologia de les Illes (IAI) i doctoranda de la UNED. IAI-UNED.

Llengua vehicular

Català i castellà